Som un grup de persones (papallones, cuineres, saltadors de corda, mestres, ‘duendes’, asteroides,) que ha anat creixent al llarg dels anys, des d’aquell temps en què l’escola tenia un altre nom. Ens uneix una manera semblant d’entendre el món, les relacions i l’educació. Habitem un territori que de vegades és intangible, però que moltes altres es pot tocar, olorar i viure: la porta de quadrets, el barranc, el fang després de la pluja i tants altres espais que han acabat convertint-se en símbols d’una manera de fer i d’aprendre compartida. Tot això és el que hui anomenem territori Escuela 2.